Entradas

L’ENFRONTAMENT ENTRE LES DUES ALEMANYES

Imagen
  Després de la II Guerra Mundial, la gran perdedora del conflicte bèl·lic, Alemanya, va ser dividida en quatre parts, la soviètica, la nord-americana, la britànica i la francesa, fins que les tres últimes es van unir i es van originar la República Federal Alemanya i la República Democràtica Alemanya. Quan la llavors Alemanya Occidental va organitzar la Copa del Món de 1974, Alemanya Oriental va aconseguir per primer cop classificar-se per a una fase final d’un Mundial i el sorteig va unir les dues seleccions en un mateix grup, el qual van compartir amb els combinats de Xile i la també debutant Austràlia. Sorprenentment, en el matx entre les dues Alemanyes, els orientals van aconseguir la victòria gràcies a un solitari gol de Jürgen Sparwasser i va assolir la classificació com a líder de grup, mentre els amfitrions ho van fer com a segons classificats. Tanmateix, la República Federal es va acabar enduent el títol i la República Democràtica va quedar eliminada en la segona fase ...

ELS NEERLANDESOS ENVAEIXEN EL CAMP NOU

Imagen
  Louis van Gaal va triomfar espectacularment com a entrenador de l’AFC Ajax, club amb el qual va conquistar quatre Lligues, en una de les quals va acabar imbatut; una Copa i quatre Copes Johan Cruyff, la Supercopa neerlandesa; una Supercopa d’Europa, una Copa Intercontinental i una Lliga de Campions, la quarta Copa d’Europa de l’entitat ajacied i torneig en el qual va disputar una altra final. Quan l’any 1997 Van Gaal va convertir-se en entrenador del FC Barcelona, de manera progressiva va anar fitxant molts dels jugadors de l’entitat d’Amsterdam, com van ser els casos de Michael Reiziger, Winston Bogarde, Frank de Boer, Ronald de Boer, Marc Overmars, el finlandès Jari Litmanen i Patrick Kluivert, sense oblidar l’arribada d’altres futbolistes neerlandesos com Ruud Hesp, provinent del Roda JC, i Phillip Cocu (foto) i Bolo Zenden, procedents del PSV Eindhoven. No va ser la primera etapa de Van Gaal dolenta pel que fa als títols, més aviat força positiva, doncs el Barça va conquistar...

L’ESTRANYA AMENAÇA DE MOBUTU

Imagen
  Mobutu Sese Seko es va fer amb el poder al Zaire després d’un cop d’estat que va derrocar Patrice Lumumba, heroi de la independència. Des de llavors, i fins a la dècada dels 90, quan va ser derrotat en un altre cop perpetrat per Laurent Kabila, va dominar amb mà de ferro l’extensíssim estat de l’Àfrica central. Mobutu, que va instaurar una fèrria dictadura al país i va situar la corrupció a l’ordre del dia, va organitzar a la capital de l’estat, Kinshasa, l’històric combat pel campionat del món dels pesos pesats entre Mohamad Ali i George Foreman, en una època en què la selecció nacional va aconseguir la classificació per al Mundial de 1974, organitzat a Alemanya Occidental. Pocs dies abans de començar la Copa del Món, es va rebre la notícia que els futbolistes del Zaire, selecció debutant en un Mundial, serien afusellats en cas que l’equip no es proclamés campió del món, fet que afortunadament no va succeir malgrat que el combinat africà va perdre els tres encontres disputat...

L’OCÀS DE L’ASTRE

Imagen
  Indiscutiblement, l’argentí Diego Maradona ha estat un dels millors futbolistes de la història, és possible que el segon per darrere del seu compatriota Leo Messi i per davant d’autèntiques estrelles com Pelé Arantes, Johan Cruyff, Ronaldo Nazário da Lima, Zinedine Zidane, Ronaldinho de Assis o Cristiano Ronaldo. Diego Maradona havia tingut una convulsa experiència al FC Barcelona, club en el qual va romandre dos anys, emmalaltint d’una hepatitis la primera temporada i caient greument lesionat la segona campanya, després d’una duríssima entrada d’Andoni Goikoetxea. Enemistat amb el president Josep Lluís Núñez, va deixar el Camp Nou després de la tristíssima final de la Copa del Rei de l’any 1984. Maradona posteriorment va fitxar per l’SSC Nàpols, fins aleshores una entitat de segona fila del futbol italià, i va aconseguir amb el club de la Campània dues Lligues, una Copa i una Copa de la UEFA, en una època que, amb unes actuacions memorables, li van donar la segona Copa del M...

NEEESKENS, NEESKENS !

Imagen
  El recentment traspassat Johan Neeskens, triple campió d’Europa amb l’AFC Ajax, va fitxar pel FC Barcelona l’any 1974, després de ser finalista de la Copa del Món amb els Països Baixos, i, amb el pas dels anys, va convertir-se en un dels jugadors més aplaudits, ovacionats, estimats i admirats del Camp Nou. En la seva última campanya al Barça, i després de la històrica Recopa assolida l’any 1979 a Basilea, durant la celebració d’aquest títol els afeccionats van corejar el nom del migcampista neerlandès a la plaça de Sant Jaume, havent Neeskens d’abandonar molt emocionat el balcó de la Generalitat de Catalunya. Com part dels presents a la festa van demanar també la dimissió del president Josep Lluís Núñez, que portava un any ostentant el càrrec i que ja havia decidit prescindir de l’anomenat Johan II, el constructor va dimitir durant unes hores, però una ovació pocs dies més tard al Camp Nou i les llàgrimes del vicepresident Nicolau Casaus van motivar que s’ho repensés. Final...

LA REVELACIÓ POLONESA

Imagen
  Abans de la dècada dels 70 del segle XX, la selecció polonesa de futbol a penes havia fet res remarcable en els diferents campionats. L’any 1972 va aconseguir la medalla d’or als Jocs Olímpic de Múnic i, dos anys més tard, va ser amb el combinat neerlandès la gran sensació del Mundial organitzat per Alemanya Occidental. L’equip polonès, dirigit per Kazimierz Gorski, comptava amb autèntics mites com el porter Jan Tomaszewski, el central Wladyslaw Zmuda, el capità Kazimierz Deyna, mort poc després del certamen, o els davanters Andrzej Szarmach i Grzegorz   Lato, màxim anotador del Mundial. Pel que fa a la primera fase de grups del campionat, Polònia va encapçalar la classificació després de superar les potents Argentina i Itàlia, vigent sots-campiona del món, i la dèbil i debutant Haití, per seguidament vèncer en la segona lligueta Suècia i Iugoslàvia, oferint el grup de Gorski un futbol atractiu, convincent, d’atac i força vistós. Tanmateix, en el darrer matx de la sego...

O WEISWEILER O JO

Imagen
  Després de cinc temporades al club, el tècnic neerlandès Marinus Michels va decidir posar punt i final a la seva primera etapa al FC Barcelona, el president del qual, Agustí Montal, va elegir com a substitut l’entrenador alemany Hennes Weisweiler, que havia fet una tasca extraordinària al Borussia Mönchenglabdach. Tanmateix, el tècnic alemany no va tenir una bona relació amb l’estrella de l’equip, el neerlandès Johan Cruyff, que per exemple en aquella època baixava molt el seu rendiment en els encontres que es disputaven fora del Camp Nou. En un matx a l’estadi Sánchez Pizjuán de Sevilla, Weisweiler va substituir-lo i el davanter va posar un ultimàtum a Montal: “o ell o jo”. Com no podia ser d’una altra manera, doncs en aquells temps Cruyff era el millor futbolista del món, el president barcelonista va decidir destituir Weisweiler, que havia realitzat fins llavors una molt bona tasca amb joves de la pedrera. Per substituir l’entrenador alemany, el màxim mandatari del club va ...